martes, 17 de enero de 2012

Universitaris amb un peu a l’estranger

El País.com ha publicat aquest matí un reportatge de Carreras & Capital humà sobre el nou cicle migratori que esta experimentant Espanya, el de l’emigració a altres països.

Nuevo año, viejas estrategias. 2012 comienza mal, con la peor cifra de paro de la historia de España, cinco millones de desempleados. Ante la perspectiva de una recuperación lenta y dolorosa, el número de profesionales que pone rumbo al extranjero no para de crecer. Entre enero y septiembre del año pasado, 50.000 hicieron las maletas, un 37% más que en 2010. La estrategia laboral para miles de españoles hoy apunta a un viejo remedio: emigrar.”

És curiós que parlem de racisme en una situació com la nostre, on nosaltres mateixos som els immigrants d'altres països. Caldria fer una reflexió sobre com volem o esperem ser tractats a l'estranger, sobre el per què de la nostra migració i empatitzar amb el sentiment que han de tenir els estrangers que viuen aquí. molts cops, l'ésser humà, no entén fins que no sent, és a dir, a vegades cal experimentar quelcom per entendre-ho, i la realitat és que actualment nosaltres mateixos ho estem vivint.

En el nostre cas en 2007, un 46% dels joves universitaris espanyols estava disposat a emigrar, segons un estudi de la consultora PeopleMatters. En 2011 eren pràcticament tots, un 98%. La UE és el destí preferent, però EEUU y Llatinoamèrica van guanyant terreny: 

“- Alemania. Ingenieros, arquitectos y personal sanitario son tres de los perfiles más demandados en este país. En el primer semestre de 2011, el número de ciudadanos españoles en Alemania creció en un 50% respecto a 2010. Su tasa de paro es del 7%.
- Reino Unido. No atraviesa su mejor momento, con la tasa de paro más elevada desde 1996, un 8,3%. Aun así, sigue atrayendo talento español por su cercanía y amplio abanico de salidas profesionales. Finanzas, tecnología, marketing y ventas son las áreas con mayor oportunidad.
- Estados Unidos. Fuera de la UE, es el lugar preferido por los españoles. Chicago, Boston, Nueva York o San Francisco son los principales destinos. El problema, el visado.
-   Brasil. Es hoy el motor de actividad económica en Latinoamérica, pero poco accesible. Más allá del idioma, los trámites para conseguir el permiso de trabajo son largos y costosos y requieren mucha planificación. –”

Amb tot això el que busco és que reformulem la nostra perspectiva, si no és des de la raó, que ho sigui des del sentiment. Que imaginem com ens sentiríem si fent l’esforç de marxar de casa nostra a un país estranger per buscar oportunitats i esperança , el que ens trobéssim fos una població descontenta per la nostra arribada, una gent negada a relacionar-se amb nosaltres, uns comentaris i bromes desagradables cap a la nostra cultura... com ens sentiríem? Què sentiria la nostra família quan els expliquéssim el tracte que estem rebent?

Realment cal reformular la nostra visió de societat, cal entendre el món com un conjunt de territoris oberts a l’oportunitat d’escollir on puc ser feliç, on puc trobar la vida que jo vull, sense que el meu origen malmeti les meves intencions: sobreviure.

No hay comentarios:

Publicar un comentario