Cultura Multiculturalitat i Racisme

L’últim dia, a classe, vam intentar construir entre tots una definició de cultura, i la veritat és que finalment cadascun va marxar cap a casa amb algun esbós del que podia significar per a ell.

M’ha semblat interessant buscar l’origen de la paraula cultura per veure si em podia ajudar a matisar més el seu sentit:

“el terme cultura, que prové del llatí cultus, fa referència al cultiu de l’esperit humà i de les facultats intel·lectuals de l’home”

D’altra banda, per a la UNESCO, la cultura permet a l’ésser humà la capacitat de reflexió sobre sí mateix: a través d’ella, l’home discerneix valors i busca noves significacions.

Per tant, el que està clar és que la cultura no és només quelcom que enllaci a un conjunt de persones, a una societat, sinó que ens permet una introspecció del que som nosaltres com a individus.

Dit això m’atreviré a fer una definició:

“conjunt de tradicions, costums, normes i hàbits transmesos de generació en generació que aporten uns trets socials característics i sobretot un autoconeixement del  jo com a individu”

Pel que fa a la multiculturalitat, va sorgir com un model de política pública i com una filosofia o pensament social de reacció enfront a l’uniformitat cultural en temps de globalització.

Segons Miguel Argibay:

“Es un concepto sociológico o de antropología cultural. Significa que se constata la existencia de diferentes culturas en un mismo espacio geográfico y social. Sin embargo estas culturas cohabitan pero influyen poco las unas sobre las otras y no suelen ser permeables a las demás. Se mantienen en guetos y viven vidas paralelas. La sociedad de acogida suele ser hegemónica y suele establecer jerarquías legales y sociales que colocan a los otros grupos en inferioridad de condiciones, lo que lleva al conflicto, al menosprecio, a la creación de estereotipos y prejuicios dificultando la convivencia social, siempre en detrimento de los grupos más débiles. En los casos en que exista equidad y respeto mutuo se puede pasar de la multiculturalidad al multiculturalismo.”

Miguel Argibay. Hegoa. 2003.

Per tant, podríem definir la multiculturalitat com:                                                

“Coexistència de diferents cultures en un mateix espai geogràfic sense que això impliqui la convivència o la relació directa entre elles”

I per últim, quant al racisme destacar que es tracta d’una ideologia basada en la superioritat d’unes races o ètnies per sobre de les altres. L’extermini dels grups atacats o l’anul·lació o disminució dels drets humans dels subjectes discriminats forma part dels objectius del racisme. Evidentment el racisme acostuma a estar vinculat amb altres manifestacions d’odi, com la xenofòbia (l’hostilitat cap als estrangers).

Aleshores, podríem dir que el racisme és:

“la manifestació de superioritat d’unes races sobre les altres, procurant l’anul·lació o l’extermini de les races considerades inferiors”

Xenofobia Anti Sudaca

http://www.youtube.com/results?search_query=Xenofobia+Anti+Sudaca+-+S%C3%A9ptimo+D%C3%ADa%2C+Canal+Caracol+%28Parte1de+3%29+&aq=f

Com la realitat és que inevitablement estem tractant el tema del racisme des de la nostra visió de nadius espanyols, he volgut conèixer com viuen o veuen aquesta situació des de un dels països d’origen dels immigrants, en aquest cas des de Colòmbia.

Aquest és un reportatge portat a terme per “Séptimo día”, un programa periodístic de la televisió colombiana, realitzat per “Caracol Televisión” i presentat per Manuel Teodoro i Silvia Corzo, transmès la nit dels diumenges.

Aquest reportatge en concret va ser realitzat l’any 2009.

He intentat penjar-vos el vídeo des de la pagina oficial del canal, però he sigut incapaç de trobar-lo. Al youtube esta dividit en tres parts.

El reportatge intenta mostrar les diferents visions de la xenofòbia a espanya, però penso que no han sabut ser gaire objectius en algunes parts del reportatge, suposo que quan el veieu entendreu perquè. De totes maneres crec que els colombians entrevistats són mes coherents que el propi fil del reportatge, ja que sembla que busqui dramatitzar el drama en cadascuna de les situacions.

Deixo oberta l’opinió!

Es pot canviar l’actitud envers al racisme?

Aquest cop crec que puc respondre ben convençuda un enorme SÍ, l’actitud sempre es pot canviar, i no només envers al racisme, la qüestió que hi ha al darrera és si la gent realment la vol canviar.

De fet, ja hi ha certes situacions que han provocat en algunes persones un canvi d’actitud, tots aquells que per motius de feina es relacionen amb immigrants, tots aquells que han trobat en els bars dels xinesos o en els “badulaques” dels pakistanesos una alternativa més barata o més còmode, aquells que comencen a freqüentar perruqueries xineses i un llarg etc., molts de tots aquests han canviat la seva percepció dels immigrants, la percepció de “només venen a robar-nos!”; perquè resulta que amb la crisi tots aquests xinesos, pakistanesos, hindús, a part de “robar-los” la feina, els estan oferint una alternativa més barata.

I de vegades, el simple tracte, la senzillesa d’anar-los coneixent els van fent menys racistes.

Al meu barri hi ha un bar que crida especialment l’atenció per la quantitat de gent gran que el freqüenta i durant una temporada em prenia el cafè allà abans d’anar a la universitat. Amb un parell de dies vaig entendre la insistència que tenia la gent gran per anar a esmorzar a aquest bar. La propietària, una dona xinesa d’uns quaranta anys amb la col·laboració de la seva filla, era la persona més atenta i afectuosa amb els avis que havia vist mai en un bar, els ajudava a entrar i a sortir, els preguntava pels fills i els nets, els deixava entrar als gossos, i sobretot els atenia sempre amb un ampli somriure.

I ara és quan jo em pregunto, aquests avis han deixat de ser racistes només amb ella o els ha canviat l’actitud davant de qualsevol immigrant?  La resposta no la sé, però us asseguro que era entranyable veure als avis ensenyant-li algunes paraules que encara no controlava, preguntant-li per la seva família a Xina, com si de sobte la raça no els provoqués prejudicis.

Crec que ens manca molt la convivència, la interculturalitat, perquè la multiculturalitat que vivim molts cops ens tapa els ulls i no ens permet res més que imaginar el qui i el com provocant-nos prejudicis. Si coneguéssim més les realitats d’aquestes persones i parléssim més, potser seriem menys racistes.

D’altre banda, com vaig comentar a classe, també hi ha un altre factor bastant decisiu dins del racisme, el classisme. Per que molts de nosaltres tenim la imatge del immigrant amb pocs recursos econòmics, aquells que es queden amb les feines mal pagades que nosaltres no volíem (però que ara sí reivindiquem quan ens falten els diners), aquells que en situacions més desesperades ens roben o venen pel·lícules o roses pel carrer, aquests molesten; però i els jugadors del barça? I els empresaris? Els cantants? Els pilots? Malauradament tots aquests sí mereixen el nostre respecte...

Per últim, m’agradaria repetir-me en que aquesta situació que vivim avui, no és la que viuen molts dels que vindran, perquè ells sí estant vivint la interculturalitat a les escoles, als parcs, als esplais, als menjadors.. i com afortunadament, ells encara no veuen colors sinó que veuen senzillament altres nens, confio en que ells sí pujaran amb una altre visió del món, de les nacions, de la cultura i sobretot de la convivència.

Activitat sobre la immigració i el racisme

Avui em treballat a partir d’unes afirmacions sobre la immigració i el racisme. Havíem d’opinar en una escala del 1 (molt en desacord) al 5 (molt d’acord) des de la nostra perspectiva personal, des d’aquells que ens envolten, com la família i els amics més propers, i per últim des de la visió que crèiem que tindria la societat envers a aquest tema.

La veritat és que ha estat molt curiós veure a quina part de la societat ens situem, si des de la nostra visió formem part de l’opinió pública o si per contra, ens n’allunyem molt (com a mínim, dins del que creiem que opina la majoria).

En el meu cas, no se si per manca d’originalitat o de coneixement de l’opinió d’aquells que em rodegen, he posat en cada afirmació la mateixa resposta a la meva columna i a la de la meva gent més propera, evidentment, des de una perspectiva global de cadascun d’ells. I pel que fa a la resta de la societat, tant sols he coincidit en un parell de casos.

Us he de confessar, que en algunes afirmacions em costava saber quina opinió tenia jo mateixa! Suposo que la causa és la meva necessitat de matisar en moltes de les afirmacions.

Penso que sobre aquest tema la societat no és capaç de trobar un punt intermedi, o són racistes o justifiquen cada acte amb la discriminació i el racisme, suposo que és per això que de vegades ens fa por opinar lliurement sobre aquest tema, perquè si no et situes en un dels extrems tothom et mira malament. I la veritat és que em fa mal veure discriminacions racials i em molesta que no es puguin admetre certes situacions amb immigrants que si s’admeten amb els nadius. Els extrems mai són bons.

I ja per acabar, crec que part de la meva desorientació envers al racisme és donada per la relativa proximitat d’aquesta immigració massiva, penso que la gent encara esta assimilant els canvis, i ja sabem el que costa rebre amb positivitat un canvi. Sincerament crec que el debat sobre el racisme anirà minvant a mesura pugin les noves generacions, aquelles que hagin crescut en la realitat actual. I els demés poc a poc anirem aprenent a conviure i a saber extreure l’essència  del nou món que se’ns presenta.

Presentació

Benvinguts al meu blog de l’assignatura d’Interculturalitat i Immigració!

Primer volia fer una petita presentació del blog i  posteriorment de mi mateixa:

Aquest blog pertany a una assignatura optativa de tercer curs de grau de la facultat de Pedagogia. Poc a poc anireu coneixent les meves inquietuds relacionades amb el contingut d’aquesta matèria, espero no avorrir-vos!

I pel que fa a la meva presentació personal seré molt breu, em dic Carme Yebra, tinc 22 anys i visc al barri de Sants de Barcelona .

Aquest és el meu primer blog, així que aniré aprenent sobre la marxa, no em jutgeu!