Activitat sobre la immigració i el racisme

Avui em treballat a partir d’unes afirmacions sobre la immigració i el racisme. Havíem d’opinar en una escala del 1 (molt en desacord) al 5 (molt d’acord) des de la nostra perspectiva personal, des d’aquells que ens envolten, com la família i els amics més propers, i per últim des de la visió que crèiem que tindria la societat envers a aquest tema.

La veritat és que ha estat molt curiós veure a quina part de la societat ens situem, si des de la nostra visió formem part de l’opinió pública o si per contra, ens n’allunyem molt (com a mínim, dins del que creiem que opina la majoria).

En el meu cas, no se si per manca d’originalitat o de coneixement de l’opinió d’aquells que em rodegen, he posat en cada afirmació la mateixa resposta a la meva columna i a la de la meva gent més propera, evidentment, des de una perspectiva global de cadascun d’ells. I pel que fa a la resta de la societat, tant sols he coincidit en un parell de casos.

Us he de confessar, que en algunes afirmacions em costava saber quina opinió tenia jo mateixa! Suposo que la causa és la meva necessitat de matisar en moltes de les afirmacions.

Penso que sobre aquest tema la societat no és capaç de trobar un punt intermedi, o són racistes o justifiquen cada acte amb la discriminació i el racisme, suposo que és per això que de vegades ens fa por opinar lliurement sobre aquest tema, perquè si no et situes en un dels extrems tothom et mira malament. I la veritat és que em fa mal veure discriminacions racials i em molesta que no es puguin admetre certes situacions amb immigrants que si s’admeten amb els nadius. Els extrems mai són bons.

I ja per acabar, crec que part de la meva desorientació envers al racisme és donada per la relativa proximitat d’aquesta immigració massiva, penso que la gent encara esta assimilant els canvis, i ja sabem el que costa rebre amb positivitat un canvi. Sincerament crec que el debat sobre el racisme anirà minvant a mesura pugin les noves generacions, aquelles que hagin crescut en la realitat actual. I els demés poc a poc anirem aprenent a conviure i a saber extreure l’essència  del nou món que se’ns presenta.