Blancs i Negres

Abans de fer cap comentari, indicar-vos que mireu només fins al minut 1’08 perquè és el que m’interessa comentar. He trobat aquest vídeo ell sol però en cap cas traduït al castellà, és per això que us poso aquest vídeo tan llarg.

Aquest estudi és relativament actual, i posa la pell de gallina veure com nens tant petits ja tenen uns prejudicis marcats sobre les races. Però el que realment esgarrifa és que aquests nens amb prejudicis marcats socialment, els tenen cap al col·lectiu del que formen part, les persones negres.

Està molt ben fet perquè comencen distingint el blanc del negre, el bonic del lleig i del dolent,  després admeten que el lleig ho és perquè és negre, i seguidament els fan identificar-se amb ell. Molt dur...

D’aquest vídeo m’emporto, que l’educació és molt important, que la família és bàsica, però que moltes de les coses que pensem o que creiem que pensem, que sentim o que marquen les nostres decisions, no són més que el fruit de la societat. Sinó, com pot ser que nens tant petits que provenen de famílies negres, nens que a la seva edat la família és el principal agent socialitzador i educador, puguin fer aquestes afirmacions sense dubtar ni un sol segon. És realment sorprenent i preocupant.

Em manca saber els principals orígens d’aquests prejudicis en nens tant petits, l’escola? la família? la televisió? Però és possible que l’escola transmeti aquests prejudicis? És possible que la família els transmeti que els negres són els lletjos? És possible que només per haver-ho vist a la televisió no dubtin un segon la seva resposta?

En qualsevol cas, és summament trist que personetes tan petites tinguin tant clares les diferències racials, diferencies negatives. I jo em pregunto, si amb 4 o 5 anys ja tinc clar que per ser negre soc lleig i dolent, com acabaré sent de gran? No estem fomentant l’efecte Pigmalió?